El futbol, l’esport social

Quan era petita sempre jugava a futbol. Era la típica nena que es passava l’hora del pati fent partits amb els altres nens. Acostumava a ser l’única nena, però això no m’impedia gaudir de l’esport. De fet, m’agradava desafiar i contrastar constantment les meves habilitats amb la resta de nens talentosos que m’envoltaven. Era ben senzill, simplement m’ho passava d’allò més bé jugant a futbol i ho feia, sense pensar més enllà.

Collet-Georgina

Vaig anar creixent i practicant altres esports, però el futbol continuava sent l’esport social i divertit per passar la tarda amb amics i amigues durant els anys d’institut. I va ser així fins que vaig descobrir el mar i navegar, aleshores els paràmetres van canviar radicalment i el futbol va quedar absolutament aparcat, navegar havia esdevingut la meva màxima prioritat. Les sensacions que hi trobava enmig de la mar no les trobava en un camp de futbol i, a més a més, tenia per davant tot un món per descobrir i un esport que no m’acabaria mai.

Europa-259Vaig navegar, navegar i navegar per diversos indrets del món i, al llarg dels anys, els esports individuals, minoritaris i a la natura van anar agafant el màxim protagonisme: vela lleguera, windsurfing, kitesurfing, bicicleta de muntanya, natació en aigües obertes, paddle surf, esquí de fons…

Version 2

El futbol havia quedat totalment arraconat fins que, un bon dia, vaig rebre una trucada. Era de la Montse, la meva il·lustradora particular, i em proposava escriure un llibre sobre futbol, concretament per l’Espanyol. En un primer moment, la idea em va sobtar, sobretot perquè acabava d’escriure Un pòdium irrepetible, un llibre sobre esports bàsicament minoritaris i de natura, però després vaig pensar que a mi m’agradava escriure històries i que escriure un llibre juvenil de futbol podria ser un bon repte. També vaig sentir que era una bona oportunitat per retrobar-me amb un dels esports que més havia practicat de petita, i amb un dels que més bons records tenia. Així doncs, amb la voluntat de transmetre valors i d’explicar una història dolça i educativa per als petits amants del futbol, em vaig posar a escriure En Nicolau blanc-i-blau i el seu amic Quitu.

COBERTA En Nicolau blan-i-blau i el seu amic Quitu

Estimo l’esport, he practicat des de ben petita i vaig estudiar Ciències de l’Activitat Física i l’Esport simplement per vocació esportiva. Segueixo practicant i, el que més m’agrada i valoro és que, gràcies a l’esport, he tingut l’oportunitat de tenir experiències enriquidores, conèixer particularitats de mi mateixa, viure emocions de tot tipus, i, sobretot, aprendre moltes coses, perquè, al cap i a la fi, l’esport no és més que una escola de la vida. He escrit un llibre de futbol entenent el futbol com a practica esportiva, més enllà de les rivalitats, les enveges i els odis. Més enllà de tot el que l’envolta. Per mi els jugadors, siguin de l’equip que siguin, en primer lloc són persones, després esportistes, i com a persones es mereixen respecte. Així doncs, us convido a endinsar-vos en aquesta història des de la innocència i il·lusió pròpia de qualsevol persona que estima el futbol com a esport, més enllà dels colors i les banderes. El meu gran desig ha estat escriure una història on els protagonistes, a través de l’esport, aprenguin valors i visquin situacions particulars que els facin aprendre coses de la vida i créixer com a persones. Al final, l’esport no és res més que un camí d’aprenentatge on es gaudeix, es fan amics, s’aprèn a resoldre conflictes i a gestionar les emocions constantment. Així doncs, En Nicolau blanc-i-blau i el seu amic Quitu és un llibre divertit i educatiu on la part esportiva i humana està per sobre de tot.

IMG_4838
Bona lectura!

COMPRAR EL LLIBRE

 

Leave a Reply