Sant Jordi 2016 :)

Sant Jordi és un dia especial, no només perquè és una diada festiva on les roses i els llibres són els grans protagonistes, sinó també perquè és el dia ideal per sortir al carrer, trobar-se amb els lectors i intercanviar opinions.

La Montse i jo vam tenir un matí molt actiu a Barcelona i ens va fer molta il·lusió veure que els llibres que hem fet juntes estan tenint molt bona acollida i que agraden. Vam estar molt contentes, perquè rebre tant feedback positiu ens anima a seguir!

A més a més, ella va tenir l’oportunitat de fer dibuixos a tots els nens i nenes que venien a buscar el llibre i era fantàstic veure que marxaven tots ben contents amb el llibre dedicat sota el braç…

montse-signant-2

A mi personalment m’agrada parlar amb la gent que se’ns acosta i escoltar-los, sentir les seves impressions, veure què en pensen i, senzillament, compartir una estona amb ells. Cal dir que escriure és una activitat solitària, molt solitària. Dibuixar també. Ens passem hores i hores creant, al nostre món, en un univers singular. Tant és així que, sovint, quan surts del núvol i interactúes amb la gent, amb el “món real”, tens un xoc i tardes una estona en entendre la dinàmica, el tema de conversa, el parlar de coses que no siguin els teus personatges, la història que et ronda pel cap, allò que se t’ha encallat i que no veus com resoldre… en fi, l’esfera creativa que tan absorveix. Sortir al carrer a parlar d’allò que has escrit és, realment, un moment molt emotiu i satisfactori, perquè allò que has estat creant durant tant de temps en un estat de silenci i sol·litud floreix en un acte social, massiu i compartit.

georgi-signant

Al final, el dia del llibre, Sant Jordi, és una festa fantàstica per gaudir i passar-ho bé.

Des d’aquí, doncs, dono les gràcies a totes les persones que van mostrar interès per les històries que creem i que ens van animar a seguir fent llibres d’aquest tipus i també a tots aquells que us vau apropar a saludar-nos, a dir-nos que ja l’havíeu llegit, a compartir les vostres impressions, a demanar-nos dedicatòries, a fer suggeriments…

Gràcies, gràcies, gràcies!

x-signatura-gregal2

Però la vida no para, i després d’un dia tan intens i gratificant, la Montse i jo seguim, cadascuna al seu estudi: jo escrivint, ella dibuixant. Ara mateix estic traduint la història d’en Nicolau al castellà perquè pugui arribar a molts més nens i nenes, després tornaré de ple a la segona part del llibre juvenil Un pòdium irrepetible, que espero tenir acabat a l’estiu i… moltes altres coses! però pas a pas. Jo sóc com els tennistes, ells van punt a punt i jo vaig dia a dia, gaudint del procés! De fet, el moment present és l’únic que tenim, així que no cal pensar més enllà 😉

Leave a Reply